Amb moltes ganes ho havíem estat esperant i semblava que no volia arribar.
Però per fi el 3, 4 i 5 de maig cap a les Festes de Maig, la Malèfica va anar.
A Santa Eulària des Riu una gran colla ens va convidar: Els Diables i Bruixes els Esperitrons d’Eivissa, que val a dir que són els millors amfitrions que hem tingut mai!!!!
I així doncs, el divendres el vaixell vam agafar i cap a Eivissa ens vàrem apropar.
Gran nit de viatge, grans moments i millor companyia… una nit difícil d’oblidar.
A l’arribada a Eivissa tots estàvem esgotats… però la visita guiada que ens tenien preparada, ens va espavilar.
Puja que pujaràs i a Dalt Vila arribaràs… En Pere, Diable Esperitró i guia d’aquesta ruta, amb els seus coneixements sobre l’illa i la seva història, a tots i a totes ens va encisar.
Baluard rere baluard, al pati d’armes vàrem arribar, i allà més d’un, a una altre època es traslladà.
I ara, fora rodolins, que a l’hora de dinar ens esperava un bon “sofrit” que més d’un i una vàrem repetir.
I ja arriba el cercavila, per la tarda els tabalers de les dues colles van fer gaudir a tothom amb els batecs dels seus tabals, i tan bé ho van fer que fins i tot en Gaudiamus i els gegants van ballar.
Però la cosa aquí no va quedar, el nostre drac que és un agosarat, en aigües Eivissenques es va voler banyar, bé… en Gaudiamus i alguns més.
I així com qui no vol la cosa, després d’un bon sopar, a cremar l’illa va tocar i aquesta vegada sí, tots plegats una gran vetllada vàrem poder celebrar.
Entre carrutxes, tabalades i ballades, la gent ens vam engrescar i la cremada va ser infernal, les seves portes de foc vàrem travessar i les espurnes no paraven de rajar.
I com d’una altra manera no podíem acabar, amb un bon Merenguete va arribar el final, entre ruixades d’aigua i un ball desenfrenat.
I com molt bé us podreu imaginar, la nit aquí no va finalitzar, però com una Esperitrona em va mencionar: “El que a l’illa passa, a l’illa es queda”, i per tant, això és tot el que us puc explicar.
Això sí, el diumenge per acabar de rematar, a Santa Gertrudis ens van portar i a un espectacular arròs ens van convidar i com que això si que us ho puc explicar, us diré que l’arròs fet amb llenya va ser tot un plaer pel paladar.
I per si no havíem tingut prou, la colla d’Eivissa amb unes ballades populars a tots i a totes ens van acabar d’enamorar.
I ara sí que sí, que això ja s’ha acabat.
De tornada cap el port, ningú volia marxar i els últims moments, a visitar un far vam aprofitar.
I sabeu com es deia aquest far? El Far de Botafoc… no us fa pensar??? Això vol dir que haurem de tornar, que Eivissa és terra per cremar.
La tornada en el vaixell, ja és d’un altre “cantar”, perquè la nostra ànima a Eivissa es va quedar.
Galeria de fotos “EIVISSA 2019”
Enllaços
Els Diables i Bruixes els Esperitrons d’Eivissa
